Història i cultura

 

L'origen del cultiu de l'olivera a Catalunya i particularment a la comarca de la Terra Alta és atribuït als àrabs, tant és així que encara la denominació de "almàsseres" per als molins d'obtenció d'oli d'oliva és una clara referència a aquest origen àrab. Segons manifesta l'historiador Anton Monner en la seva obra "Cartes de Poblament de Gandesa" (1992), l'any 1192, fa 850 anys, en el moment de la transició àrab a cristiana, ja s'obtenia oli a la comarca de Terra Alta com a base de la producció agrària.
Fins i tot, es pot retrocedir fins a les civilitzacions hel·lèniques i romàniques, en què per les restes arqueològiques trobades de l'època (vaixells enfonsats, àmfores de vi i oli, ...) es dedueix que tant la Terra Alta com les comarques veïnes eren exportadores d'oli a la resta de productes riberencs de la Mediterrània.
Pascual Madoz en la seva obra titulada "Diccionari Geogràfic " ( 1847 ) cita que l'any 1847 referint-se a la zona de Gandesa , " ... es produeix en aquest país , abundant i fi oli , blat , sègol ... " . Aquest mateix autor , també documenta que sobre la meitat del segle XIX , l'oli ocupava en l'actual Terra Alta el principal espai de cultiu, molt per sobre del produït actualment. Un altre historiador, Daniel Martínez , en el seu llibre " Història del Pinell " ( 1992 ), referint-se al municipi del Pinell, cita també l'olivera com a principal cultiu d'aquest municipi xifrant en 418 hectàrees l'extensió ocupada. Encara que aquest autor no esmenta l'any estadístic a què es refereix , es pressuposa que correspon a la meitat dels anys 1800 .
Cap a 1900 , les oliveres ocupaven el segon lloc en els cultius de la comarca de la Terra Alta, fet que representa més del 28% del sòl conreat, repartides entre tots els municipis , entre un 20 i un 44 %. Els municipis amb major superfície de cultiu d'olivera eren Batea , la Fatarella i Horta de Sant Joan. La producció d'oli era al voltant de dos milions de quilos.

 

Imatge cedida per Teresa Mulet